La proposta que vàrem presentar per a la col.lecció Laberinto de Planeta deAgostini incloïa, és clar, alguns dibuixos. Sempre he sigut un dibuixant molt influenciable i em passa tot sovint que els estils d'altres dibuixants em "posseixen" i em converteixo en una mena de clon d'algun altre dibuixant, fins que al final aconsegueixo incorporar-lo i diluir-lo al poti-poti que és meu propi estil, si és que es pot dir que tinc un estil de dibuix propi. El cas és que cap el 1998 o 99 estava en plena època Bachalo i els dissenys dels personatges de Cris & Chris recordaven molt a l'estil del dibuixant de Muerte: el alto coste de la vida i Generation X.
No és estrany, doncs, que Pérez Navarro i Piñol, responsables aleshores de Laberinto, es quedessin desconcertats en veure pàgines com aquestes, la segona i la tercera del primer número.
Si, aquests personatges no tenen res a veure amb l'estil del Bachalo... Què havia passat? Doncs que en Jordi Sempere i un viatge al festival d'Angouleme em van redescobrir Franquin i sobretot l'Spirou de Tome i Janry... L'últim álbum que aquests van fer per Spirou i Fantasio, Machine qui rêve van tenir un gran impacte en el meu dibuix i va suposar tornar a les meves arrels "franquinianes" com a dibuixant. El canvi d'estil no va agradar als editors, evidentment. Això no era el que els havíem venut. Jo esperava convèncer-los amb més pàgines, suavitzant els trets més caricaturescos dels personatges, però no hi va haver temps... Al cap d'unes setmanes vaig rebre una carta de l'editorial anunciant el tancament de la col.lecció Laberinto i la cancel.lació de tots els projectes. De tot això en queden dotze pàgines del que hauria sigut el primer número. De mica en mica les aniré posant totes aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada